LA FLORA DE

LA VALL DE GALLINERA

 

La vegetació actual de la Vall de Gallinera és fruit de les variacions brusques del paisatge, provocades bàsicament per l'home, que ha modificat la vegetació potencial pròpia de l'àrea, la qual, en harmonia amb el sòl i el clima, era el carrascar.

Cal assenyalar que hi ha una sèrie d'accidents topogràfics en els quals s'ha modificat l'estructura dels sols habituals impedint el desenvolupament de la vegetació climàtica que ha estat reemplaçada pel que s'anomena vegetació permanent, així tenim pinars, de pi blanc o carrasc, que antany ocupaven les terres pobres i abruptes on no podia créixer la carrasca, o matolls en els cims freds de les muntanyes.

A la Vall podràs trobar algunes comunitats vegetals pròpies de la muntanya mitjana mediterrània.

Hi ha, als llocs on no ha arribat ni el foc ni l'activitat agrícola i forestal de l'home, els carrascars (com el de la part de l'ombria que està davant de l'Alcúdia). També apareix la carrasca bellotera, el ginebre, el coscoll, l'alzineta, la sàlvia, la botja peluda, l'esparreguera, la corretjola, el fenàs...

La vegetació resultant de carrascars degradats, on no hi ha camps de conreu, ha originat brolles (formació vegetal "maleza"), garriga i pinars com a vegetació natural, però ja no la primigènia. Els principals components d'aquestes comunitats vegetals són: el pi blanc, la sabina, la ginesta, la coscolla, el llentiscle, els romers, el tomello i el timonet, la pebrella, l'herba d'olives (sajolida), l'arçot, l'espígol, el bruc d'hivern (petorrera), l'estepera, la camamirla, les argelagues, el rabo de gat, l'escurçonera, la botja, la borratja, els conillets, la bufalaga, la carxofera de Sant Joan, la campanella capdellada, les ferradures...i si plou quan cal tota mena de bolets i esclata-sangs.

Els components de les bardisses es troben en fondalades fresques i amb mitja ombra, entre els quals estan l'espinal, l'heura, el seroler, l'esbarzer, el roser bord i l'orenga.

En ribassos i talussos de bancals hi ha fenassars, amb fenàs, raïm de pastor, clavellina, besneula, alfalç, fenoll, panical, ruda, pastanaga borda, corretjola, orella de burro, all bord, herba cabruna, sarpa de llop, calament, camarroja, margarideta, llengua de bou, julivert bort i camamirla...

Sobre els pedregals tenim vegetació rupícola: te de roca (àrnica), poliol blanc, llunetes i , a la vora dels camins i llocs sovintejats pel ramat, les comunitats ruderals: blets, conillets, cards i calcides, llengua de bou, la pitera, la figa palera, obriülls, les lleteres, el malrubí, les ortigues...

Al llarg de barranqueres, rambles i corrents d'aigua hi ha baladrars, canyissars i jonqueres: baladre, canyes, oms de riu, xops, magraners, romegueres, esbarzers, jolivarda, joncs, canyola, cua de cavall, trèvols, agret, pa de granotes, bova, heura, falzia de pou, i falaguera.

Baladre.    

 

I en els sembrats de secà trobem la vegetació arvense: "llicsó" (lletsó), blets, ravanell, canyota, corretjola, herba berruguera (cua d'escorpí), l'all bord, la cornicabra, panissola llapassa, lletuga borda, gram, caüla i la rosella.

Moltes d'aquestes herbes i plantes s'han utilitzat sempre com a herbes de salut i com a complement i adob de la gastronomia.

 

A més de tot açò la Vall de Gallinera té una MICRORESERVA DE FLORA declarada per la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana.

La microreserva s'anomena LLOMES DEL XAP.

Microreserva de flora LLOMES DEL XAP.

¿Què és una microreserva de flora?

Una microreserva és una zona de menys de 20 hectàrees d'extensió, que s'ha declarat per Ordre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, per proposta pròpia o dels propietaris del terreny, a fi d'afavorir la conservació de les espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades, o les unitats de vegetació que les contenen. També poden servir, entre altres finalitats, per a les següents:

- Per dotar d'un grau major de protecció legal i permanència a parcel·les experimentals d'investigació botànica o forestal.

- Per conservar les "localitats clàssiques botàniques", és a dir, els llocs on per primera vegada foren descobertes per a la ciència noves espècies, moltes d'elles exclusives de la Comunitat Valenciana a nivell mundial.

- Per afavorir la conservació dels substrats sobre els quals creix la vegetació, i especialment els perfils-tipus geològics o de sòls.

- Per preservar inventaris destacats d'unitats de vegetació protegits per la Directiva d'Hàbitats de la Unió Europea.

- Per conservar, individualment o en conjunt, arbres monumentals o singulars que creixen sobre terrenys naturals, així com arbres-elit, arbres-plus o altres destinats a la investigació forestal.

- Per preservar recorreguts botànics didàctics i rutes ecològiques per a la docència botànica.

- Per facilitar les reintroduccions o reforçaments poblacionals de plantes amenaçades o en perill d'extinció.

Grau de protecció de les microreserves

En la microreserva estan protegides les plantes i els substrats sobre els quals creixen (sòl, roca, etc.), però no necessàriament la fauna.

Com a conseqüència, la declaració d'una microreserva no implica limitacions per al desenvolupament de la caça. No obstant això, en l'Ordre mitjançant la qual es declara una microreserva poden establir-se mesures addicionals per a protegir aquelles espècies d'animals (especialment insectes) que són necessaris per a la supervivència de les plantes, ja que es garanteix la pol·linització de les flors, la dispersió de les llavors, etc.

Declaració de les microreserves

Una microreserva es declara mitjançant Ordre, que es publica al DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana). Prèviament, equips mixtos de tècnics i investigadors botànics han determinat les zones idònies, han inventariat el seu contingut vegetal, han delimitat topogràficament els seus límits i han procedit a senyalitzar-los provisionalment mitjançant picots senyalitzadors.

Senyalització de la microreserva. Senyalització de la microreserva.

En el tràmit de la declaració es sol·licita l'opinió de les entitats propietàries o gestores del terreny, de les universitats i centres d'investigació, i de les entitats conservacionistes, degudament legalitzades, que actuen habitualment sobre aqueixa zona.

On poden declarar-se les microreserves?

Les microreserves es poden declarar en dos tipus de terreny:

a.- D'ofici, per iniciativa de la pròpia Conselleria de Medi Ambient, en aquells terrenys on té plena capacitat d'ús de la vegetació, com ho són:

- Terrenys propietat de l'Estat o de la Generalitat Valenciana.
- Terrenys d'altres entitats (Ajuntaments, Diputacions), però adscrits al Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de la Generalitat Valenciana.

b.- Per iniciativa del propietari del terreny (privat o municipal) en la resta dels casos, havent d'acreditar-ne tant la propietat, així com l'interès científic del terreny.
Les persones o entitats propietàries poden acollir-se a subvencions per la creació de microreserves i pel desenvolupament d'activitats de conservació dels esmentats terrenys, sempre que al llarg d'aqueix any s'establisquen les corresponents convocatòries públiques.

DOGV on es publica la microreserva de la Vall de Gallinera.

DOGV 30.01.01

Microreserva: Llomes del Xap

Límits: la microreserva queda delimitada pel polígon els vèrtexs del qual tenen les següents coordenades UTM sobre el fus 30:

Vèrtex X Y
1 742766 4300697
2 742914 4300730
3 743063 4300910
4 743291 4301063
5 743330 4301121
6 743454 4301162
7 743073 4300876
8 742908 4300686
9 742388 4300404

Superfície projectada: 4,456 ha.

Terme municipal: Vall de Gallinera.

Titularitat: Mont consorciat propietat de l'Ajuntament de Vall de Gallinera, Al-3002, Ombria o Pla d'Alcalà, número 86 del Catàleg de Monts d'Utilitat Pública.

Espècies prioritàries: Arenaria valentina, Lathyrus tremolsianus, Centaurea segariensis y Teucium flavum subsp. glaucum.

Unitats de vegetació prioritàries:
-Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica, Hippocrepido valentinae, Scabiosetum saxatilis y Saxifragetum cossonianae (Codi Natura 2000: 8210).
-Zones subestépiques de gramínees y anuals del Thero . Brachypodietea, Teucrio . Brachypodietum retusi, (Codi Natura 2000: 6220*).

Pla de gestió:
Actuacions de conservació:
Establiment de cartell informatiu amb recomanacions.
Recol·lecció periòdica de llavors de les espècies prioritàries y dipòsit en banc de germoplasma.
Mostreig fitosociològic periòdic de les principals unitats de vegetació existents.
Limitacions d'us:
En cas que s'observe que l'activitat tradicional de pastureig oví causara mals significatius a la vegetació o a les espècies de major interés, podran establir-se mesures específiques per a evitar o reduir l'impacte.

 


Aquest apartat ha estat elaborat a partir de les següents fonts:

-ROS I PARDO, HONORAT: La Vall d'Alcalà, Vall d'Al-Azraq.

-Generalitat Valenciana. Conselleria de Territori i Habitatge.


 

Tornar a l'índex.