LES ESGLÉSIES

 

 

Tot i haver vuit pobles a la Vall, només tenim sis esglésies ja que Llombai i Benitaia no en tenen.

 

SANT CRISTÒFOL DE BENIRRAMA

 

 

SANT ROC DE BENIALÍ

 

 

SANT MIQUEL DE BENISSIVÀ

 

 

SANT FRANCESC DE BORJA DE LA CARROJA

 

 

NOSTRA SENYORA DE L'ASSUMPCIÓ D'ALPATRÓ

 

 

SANT PASQUAL BAILÓN DE BENISSILI

 

 

LES CAMPANES

El toc de les campanes acompanya la vida dels habitants dels pobles de la Vall anunciant-los les hores i la celebració de la missa.

El gremi de campaners de la Comunitat Valenciana ha catalogat totes les campanes de la Vall. Si vols veure aquest catàleg entra ací: Gremi de campaners valencians.

 

PATRIMONI

Totes aquestes esglésies conserven un ric patrimoni de belles arts que ha estat catalogat per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Si vols consultar aquest catàleg entra en l'enllaç següent. Per a poder accedir al catàleg sel·lecciona l'apartat belles arts del menú que apareix a l'esquerra de la pantalla, allí sel·lecciona el municipi VALL DE GALLINERA i prem el quadre consultar. Àrea de patrimoni cultural.

 

-----------------------------

 

EL CONVENT DE GALLINERA

A més de les esglésies també existeixen les restes d'un convent de Franciscans del segle XVII situat a costat de Benitaia.

El convent va pertànyer als frares descalços de l'ordre de Sant Francesc i va ser fundat el dia 11 de juny de l'any 1611, després de l'expulsió dels moriscos, baix el patronat del Duc de Gandia. En principi, el convent havia de fundar-se a Pego, però Na Artemisa Doria i En Carles de Borja i Centelles, ducs de Gandia i senyors de la Baronia de Pego, <<...exigieron que se diese la preferencia a la fundación de la Gallinera por conceptuarla ellos más urgente y necesaria>>.

Al Báculo Pastoral de la Parroquia de Benisiva de 1762 escrit pel Dr. Joseph Guillem , apareix un Capítulo del Convento de este Valle de Gallinera, i su porte con la parroquia:

"El Convento edificado en esta Parroquia de Benisivá, esto es, en su distrito; se fundó en los tiempos inmediatos a la expulsion de los Moriscos i venida de los Mallorquines a este valle por los años 1611 a 1612 tiene por titular al Apostol S. Andres i es de Franciscanos de la reforma de S. Pedro de Alcantara. Su assistencia i porte para con la Iglesia Parroquial, i el Cura varia segun corren los Curas de la Parroquia, i Prelados del Convento"

 

Tenia per titular a Sant Andrés del Monte. El terratrèmol de 1644 el va destruir parcialment però va ser reconstruït i habitat fins les desamortitzacions del segle XIX, que el van deixar desert.

Fins fa uns anys quedava en peu alguna construcció però ara, amb la reforma de les terres que l'envolten, han desaparegut així com l'antiga bassa que recollia l'aigua de la font del convent, que actualment és de propietat particular. Cal destacar la bellesa d'aquesta font, la més bonica de la Vall.

L'únic que encara pertany a la parròquia de Benissivà és un recinte ple de xiprers que segurament fou el claustre del convent. Fa un temps es va restaurar aquest lloc, reconstruint-se les capelles d'un antic calvari i construint un xicotet altar per a poder celebrar l'eucaristia en ocasions especials. Va ser beneït pel Sr. arquebisbe de València D. Agustín García-Gasco y Vicente el 16 de juliol de 2000.

El Divendres Sant, després de pujar a la Foradà hi ha costum de resar el via crucis en aquest lloc.

Hi ha una tradició que diu que el dia de Sant Francesc la llum del sol passa per l'arc de la Foradà i il·lumina el convent. En aquest aspecte cal nomenar l'estudi que ha dut a terme el Dr. José Lull, "La alineación solar del convento franciscano de Benitaya en La Vall de Gallinera" . Segons les seues investigacions, aquest fet es produeix dos vegades durant l'any: el 4 d'Otubre (festivitat de Sant Francesc) i el 9 de Març, a les 18:20 i 18:42 respectivament i sols dura un parell de minuts. Per a més informació sobre aqest estudi punxa ací.

 

Convent de Sant Andreu. Via crucis.
Detall d'una de les capelles del convent. Contrafort de l'antiga construcció.

 

-----------------------------

 

EL VIA CRUCIS DE BENIRRAMA

També a Benirrama podem trobar les restes d'un altre via crucis en el camí que condueix al cementeri. Està pràcticament en ruïnes. Sols les dues últimes estacions es mantenen en un estat acceptable.

 

Una de les capelles, en ruines. L'última estació.

 

-----------------------------

 

UN POC D'HISTÒRIA DE LES PARRÒQUIES DE LA VALL

 

Es sap que la Parròquia de Gallinera ja existia l'any 1310 amb el nom d'Alcalà-Gallinera i incloïa les valls d'Alcalà, Gallinera i Ebo.

L'any 1535 es va desmembrar aquesta parròquia creant-se quatre noves rectories, dues de les quals estaven a la Vall de Gallinera. Una d'elles era la Parròquia de Benirrama, que incloïa els annexos de l'Alcúdia, Benimoamet, Benimarsoc i el castell. L'altra parròquia era la Parròquia d'Alpatró amb els annexos de Benissili, Llombai, La Carroja, Benitaia, Benissivà, Benialí, el Rafalet de Benialí, La Solana, Benistrop, Bolcàssim.

En 1574 la parròquia d'Alpatró es va desmembrar i s'erigí la Parròquia de Benissivà, amb els annexos de Benialí i el Rafalet, Benitaia, Benistrop, Bolcàssim i La Solana, quedant-se la parròquia d'Alpatró amb els annexos de Benissili, Llombai i La Carroja.

Segons es desprén dels llibres de visites pastorals de 1578 i 1583 la relació entre els moriscos de la Vall i l'església era un tant tensa ja que aquells es resistien a complir el que els encomanava el visitador en les seues visites: construir tres esglésies noves i tres cases per als rectors, tenir clars els comptes dels arrendaments de les terres de l'església, adquirir els útils i ornaments necessaris per a la litúrgia, enderrocar les mesquites que encara existien, arreglar les parets dels cementeris, construir creus per a camins...

Els segle XVIII és de gran importàcia ja que la gran majoria de les esglèsies es van construir a principis d'aquest segle quan la crisi de l'expulsió i l'adaptació dels nous repobladors va superant-se.

Ja al segle XX cal fer menció a les conseqüències que la guerra civil va tenir per a les esglésies de la Vall. Els rectors de Benirrama i Benissivà de l'any 1939 deixen constància en dos documents dels fets ocorreguts durant els tres anys que va durar la guerra: es va prohibir qualsevol culte, hi hagué algun assassinat en el que participà gent de la parròquia bé de manera directa o indirecta, es cremaren les imatges i ornaments de les esglésies i desaparegueren les coses de valor així com les campanes (que foren llançades des de dalt dels campanars), s'empresonaren algunes persones, les esglésies es destinaren a centres de reunió, sales de ball o magatzems, s'arrencaren les creus dels cementeris i es profanà la tomba d'un dels assassinats.

Uns anys després es crearen dues noves parròquies: La Parròquia de Benialí en 1961 i la Parròquia de La Carroja en 1972.

 


Apunts històrics elaborats a partir de la publicació:

- TORRO I ABAD, JOSEP: Església i moriscos a la Vall de Gallinera (1578-1583). Aspectes econòmics de l'enfrontament. 1er congrés d'estudis de la Marina Alta.

- Relación de hechos ocurridos el la Parroquia de San Miguel de Benissivá con motivo del glorioso movimiento nacional de 18 de julio de 1936. Arxiu parroquial.


 

Tornar a l'índex.