ELS DESPOBLATS MORISCOS

 

Després de l'expulsió dels moriscos el 1609 molts dels pobles que formaven part de la Vall de Gallinera quedaren despoblats. Altres foren novament habitats pels repobladors mallorquins.

Però no tots els que es despoblaren ho feren al segle XVII, també hi ha d'altres que desaparegueren durant el segle XV.

L'existència de tantes alqueries ha d'explicar-se per la pressió senyorial sobre els musulmans de la Vall de Gallinera, que provocava la necessitat de posar en conreu terres marginals i produir, així, més rendes.

Entenem per alqueria el conjunt de cases, els habitants de les quals explotaven un terme determinat situat al seu voltant. Es tracta d'un lloc d'habitat de camperols lliures que eren propietaris de les seues terres. Era la unitat més petita del districte castral en el Xarq Al-Andalus. Quasi totes les alqueries de la Vall portaven topònims gentilicis en Beni (fill de) el que fa suposar que es van assentar sobre la basse de grups parentals.

 

A continuació pots observar un llistat de les poblacions-alqueries que composaren la Vall de Gallinera:

L'ALCÚDIA: també anomenada Alcúdia de Gallinera. Es documenta per primera vegada en el cens de 1369. De l'àrab /al-kúdya/ "lloma", "tossal". Hi visqué gent fins a finals del segle XIX. Actualment encara es poden veure restes de cases i de l'església que va tenir el poble.

Arc d'una de les cases. L'església.
Restes d'un arc. Actualment desaparegut. Foto: GVA-Patrimoni. Restes d'estructures. Foto: GVA-Patrimoni.

BENIALÍ: també ortografiat com Benicalill, Benihalill, Benihalil, Benihalí, Bonielill, Benielí. La primera cita data de 1369. De l'àrab /Bani Jalil/, nom de família. Actualment és un dels vuit pobles de la Vall.

BENIBADER: citat a més a més com Beninbader, Benibeber, Benihader. Documentat en els censos de 1369 i 1391; també en un text àrab de 1369. De l'àrab /Bani Bád(a)r/, nom de família. Degué desaparéixer al segle XV.

BENICALAF: ortografiat altres vegades com Benehalaf, Benitalaf, Benicalafaft. Solament es documenta en els censos de 1369 i 1391. De l'àrab /Bani jaláf/, nom de família. Desapareixeria durant el segle XV.

BENIESTOP: citat també com Abeniestop, Benistop, Benestop, Benistrop, Beniestrop. Documentat des del cens de 1369 fins el 1609 en que quedà despoblat. De l'àrab /Bani Astúbb/, nom de família.

BENIFOTOX: ortografiat altres vegades com Benifeteff, Benifataf, Benifaraft, Benifotof. Documentat en els cens de 1369 i 1391. De l'àrab /Bani Jattáb/, nom de família. Degué desaparéixer durant el segle XV.

BENIHAHIA: Només documentada en el cens de 1391 amb tres cases. De l'àrab /Bani Yahyà/ , nom de família.

BENIMÀMET (ALQUERIA BAIXA): També anomenat per la documentació Benibambit, Benimamit, Beniasmet. Documentat per primera vegada en la presa de possessió de la Vall el 1497. De l'àrab /Bani Mucábbid/, nom de família.

BENIMAHOMET (ALQUERIA ALTA): També citat com Benimoamit, Benimamit, Benimohet, Benimohamet. Apareix documentat per primera vegada en la desmembració parroquial de 1574. De l'àrab /Bani Muhammad/, nom de família.

BENIMARSOC: apareix amb les variants Benimanzer, Benimarzoque, Benimarzoch, Benimazoch, Benimasoch, Benimaroc, Benimasot, Benimarcoch, Benimarçoh, Benimaiorques. Documentat per primera vegada el 1286. De l'àrab /Bani Marzúq/, nom de família. Quedà despoblat a mitjan segle XIX. Actualment queden restes de construccions.

Restes de Benimarsoc. Foto: GVA-Patrimoni.
Planimetria de Benimarsoc. Font: GVA-Patrimoni.

BENIRRAMA: ortografiada alguna vegada Benirama, Benirahama, Benerahacma. Documentada des del cens de 1369. De l'àrab /Bani Rahma/, nom de família. Actualment és un dels vuit pobles de la Vall.

BENISSILI: citat altres vegades amb les formes Benicelim, Benicilim, Benixilim i Benijilim. Abans de la desmembració parroquial de 1574 apareix sempre dins del terme de la Vall d'Alcalà. De l'àrab /Bani Sálim/, nom de família. Actualment és un dels vuit pobles de la Vall.

BENISSIVÀ: apareix també amb les variants Beniçiba, Beniciba, Beniciva, Benicida, Beniceda. Es cita per primera vegada en un text de 1310, i el trobem una altra vegada documentat a partir del cens de 1391. De l'àrab /Beni Sabbáh/, nom de família. Actualment és un dels vuit pobles de la Vall.

BENITAIA: citat altres vegades com Benitahar, Benitaher, Benitaer, Benitalla, Benitaya. Documentat des del cens de 1369. De l'àrab /Bani Táhir/, nom de família. Actualment és un dels vuit pobles de la Vall.

BOLCÀSSIM: també anomenat Benalcaçim, Benalcatim, Bolcaçim, Bolcacim, Bolcasim, Bolcain i Bulcacim. Documentat per primera vegada en el cens de 1369. De l'àrab /Bani-l-Qásim/ , nom de família. Actualment és el nom d'una partida.

LA CARROJA: apareix amb diferents variants ortogràfiques com Rachalosa, Caroja, Queroja, Carrocha, Carosa. La primera cita data del cens de 1369. L'etimologia s'haurà de buscar fora de l'àrab. Actualment és un dels vuit pobles de la Vall.

LLOMBAI: arreplegat amb les variants Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay, Llombay i, en un text àrab de 1368, /al-Lumbar/. Documentat en textos cristians des del cens de 1369. L'etimologia del topònim no és àrab. Actualment és un dels vuit pobles de la Vall.

ALPATRÓ: també citat amb les formes Petro, Patro, lo Patron, Potron, Alpatron, Potro, i en un text àrab de 1578, /al-Batrún/. Es documenta per primera vegada el 1290. La seua etimologia no és àrab. Actualment és un dels vuit pobles de la Vall.

RÀFOL: anomenat també Rahal, Rafal, Rafalet i Arruyal. La primera cita correspon al cens de 1369. De l'àrab /ráh(a)l/"finca".

SOLANA DE BENISSILI: en la solana de Benissili s'han trobat restes d'una possible alqueria, encara que, de moment, no s'ha pogut documentar.

LA SOLANA: arreplegat també amb la variant Casolana. No hi ha documentació abans del desarmament dels moriscos l'any 1563. De totes les localitats és l'única que té etimologia romànica, és a dir, es tracta d'un nom valencià.

 

 

MAPES D'EVOLUCIÓ DE LES ALQUERIES DE LA VALL DE GALLINERA DES DEL SEGLE XIII FINS A L'ACTUALITAT.

Mapa de localització de les alqueries del segle XIII. Font: Tesis doctoral d'Isidro de Villota.

 

La Vall al segle XVII. Font: Tesis doctoral d'Isidro de Villota.

 

La Vall al segle XIX. Font: Tesis doctoral d'Isidro de Villota.

 

La Vall actualment. Font: Tesis doctoral d'Isidro de Villota.

 


Informació elaborada a partir de les següents publicacions:

-BARCELÓ TORRES, CARME: Poblament i toponomàstica de la Vall de Gallinera islàmica. Aguaits 2. Dénia 1995.

-TORRÓ I ABAD, JOSEP: Els despoblats de Benirrama. Llibre de festes de Benirrama 2004.

-DE VILLOTA ROCHA, ISIDRO: Estudio sobre la arquitectura popular en la zona altaseptentrional de Alicante y su relación con el entorno: la Vall de Gallinera. Tesis doctoral. Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid.


 

Tornar a l'índex.