LA TALAIA DE LA FORADÀ

 

La talaia musulmana de la Foradà es detecta per la base quadrangular d'una edificació a la part alta de la penya i restes d'un aljub o una cimentació junt a l'arc. Aquesta talaia degué ser d'una altura considerable, uns 10 m segons els experts. Està feta de pedres unides per argamassa de morter. L'interior estava enfoscat i el sòl pavimentat per una capa endurida amb un ciment semblant a l'utilitzat per al morter però sense pedres.

Detall d'un dels costats de l'Aljub. Detall d'un dels angles de l'Aljub.
Planta de l'Aljub.  

Al costat sud encara es poden observar restes de l'antic traçat de la muralla medieval que connectava amb la talaia. Aquesta muralla té uns 50 cm de grossor i es conserva una altura de 80 cm de mitjana. Està fabricada amb morter sòlid.

Detall de restes de morter de la muralla musulmana. Traçat de la muralla musulmana.

La torre de la Foradà degué servir de lloc de comunicació entre els dos castells mitjançant fogueres o senyals lluminoses, ja que es troba situada entre ells i en un estratègic eiximent de la serra.

Les últimes investigacions de Josep Torró (2008) han aportat informació molt valuosa respecte al paper que va jugar aquesta fortificació en temps de les revoltes d'al-Azraq. Sembla ser que la fortificació de la Foradà, a més d'actuar de refugi i base d'operacions, funcionava com a una mena de presó, on els àrabs rebels tenien presoners cristians capturats a les batalles a l'espera de rebre un rescat per ells. Gràcies a aquestes investigacions també sabem el nom que els musulmans li van posar a la Foradà: Mathqûba, que justament vol dir això, "foradada" "barrinada" .

 

CRONOLOGIA

Les excavacions que s'han realitzat han aportat ceràmiques musulmanes de vidriat verd pàl·lid i blanc pàl·lid dels segles XI, XII i XIII i una punta de fletxa de bronze. Açò confirma una cronologia purament àrab i postcalifal: es degué construir entre el 1076 i el 1102. Tenim constància de la seua ocupació per milícies cristianes durant la sublevació musulmana de 1276-1277.

 

Plànol de la torre i dels murs. Font: GVA-Patrimoni.

 

Cal recordar, com s'ha dit a l'apartat d'història, que a l'Edat del Bronze també hi hagué a la Foradà un assentament o poblat del qual es poden observar les restes d'una muralla feta amb grans blocs de pedra que discorre casi paral·lela a la muralla medieval però per l'exterior.

 

BIBLIOGRAFIA SOBRE LA TALAIA DE LA FORADÀ

AZUAR RUIZ, R. (1989): Dénia islàmica. Arqueología y poblamiento, Alacant.

RUBIO, FEDERICO. (1986): "Penya Forada ", Arqueología en Alicante 1976-1986. Instituto de Estudios Alicantinos <<Juan Gil Albert>> Diputación Provincial de Alicante 1986. pp. 37-40.

RUBIO, F. (1988): "Catálogo de yacimientos de materiales altomedievales y musulmanes", L'Ull del Moro, Alcoi.

SEGURA MARTÍ, J. Mª - TORRÓ ABAD, JOSEP: Torres i Castells de l'Alcoià -Comtat. Congres d'Estudis de l'Alcoià-Comtat. Abril-Maig, 1985. (La Foradà - numero 31 del catàleg)

TORRO i ABAD, JOSEP (2008): La Penya Foradada i els captius del combat d'Alcoi (1276). LLibre de festes de Sant Jordi - Moros i cristians d'Alcoi. Abril 2008. pp. 138-140.

 


 

Tornar a l'index.