EL CASTELL D'ALCALÀ O DE BENISSILI

 

 

El castell d'Alcalà o de Benissili.

 

El castell d'Alcalà o de Benissili està situat a l'entrada de la Vall que ve de l'interior, a 784,7 metres d'altura, dominant així aquest pas natural.

El nom que li ha donat la història és el de castell d'Alcalà, i com a tal apareix en els document de l'època, però actualment es més conegut amb el nom de castell de Benissili ja que aquesta població és la que està més pròxima a la fortalesa.

 

Foto aèria del castell. Foto aèria del castell.

 

La funció històrica del castell era la de vigilar i defendre l'entrada a la Vall des de l'interior.

Aquest castell segueix les pautes normals del castell musulmà, amb albacar (pati gran) i celòquia (ciutadella) però destaca la gran extensió, la complexitat estructural i les defenses naturals que presenta.

 

PLANIMETRIA DEL CASTELL D'ALCALÀ

Plànol del castell d'Alcalà. Font: GVA-Patrimoni.

 

Es poden distingir tres estructures tancades i comunicades o recintes que s'ajusten a les cotes del terreny: la celòquia i dos albacars. Els dos albacars són de major superfície que la celòquia.

La celòquia es situa a la part més alta del penyal i està composta per una sèrie de construccions, en les que poden apreciar-se per l'extrem sud-oest una torre semicircular i per l'altre extrem unes restes molt arrasades d'allò que podria ser una altra torre. S'accedeix a aquest últim recinte per un ingrés en"colze" situat al costat de ponent i defés per una altra torre de planta rectangular. La factura dels murs i cubs és generalment de tapiera de diferents tamanys, trobant obra de maçoneria en "opus incertum" a les fonamentacions de molts dels seus murs.

L'Albacar s'estén cap a llevant i està definit per murs de tapiera amb un ingrés en colze. El tercer recinte o intermedi, presenta les mateixes característiques que l'interior encara que té un aljub.

 

Restes de l'Albacar. Restes d'algunes construccions.

 

Era residència d'al-Azraq durant la seua primera sublevació (1247-1258) com així es desprén de la Crònica o llibre dels feits de Jaume I , c 376:

...E en l'altre dia, oïda la missa, anam-nos-en a Alcalà, e no ens hi gosà esperar, e mudà's a Gallinera. E nós anam a Alcalà, car allí tenia son alberg major que en altre llogar...

 

Restes de  la construció. Restes de parets de la Celòquia.

 

Però allò més interessant segons Josep Torró, és la possibilitat de l'existència d'un poblat en l'interior del recinte del castell en base a les restes d'habitacions que conté l'albacar. De fet la donació d'Alcalà que fa Alfons III en 1288 a B. de Vilafranca s'expressa en termes de castrum et villam, és a dir, el castell i la vila d'Alcalà de Gallinera.

 

Ampliació sobre merlets  per a guanyar altura.
Dos merlets ben conservats.

 

Cal destacar la presència, en les proximitats del castell, d'una font i d'una bassa que recull les seues aigües:

 

La font.
La bassa.

 

Encara es poden observar al recinte de la celòquia restes constructives de les portes, i de les subjeccions de les bigues:

 

Detall de la polleguera(quicio) d'una de les portes. Subjeccions de les bigues del sostre.

 

CRONOLOGIA

El castell podria remuntar-se al segle XI prolongant-se fins el XVI, és a dir, es tracta d'un jaciment postcalifal o com a màxim fundat en els últims anys del califat.

 

HISTÒRIA DEL CASTELL

La primera noticia escrita data de 1245, amb la firma del Tractat del Pouet, entre el rei Jaume I i al-Azraq, pel qual aquest últim cedeix al cristianisme els castells de Pop y Tàrbena, reté per a si mateix els d'Alcalà i Perpuxent, i es compromet a entregar dins de tres anys els de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells.

L'1 de juny de 1258, el castell és pres pel rei Jaume I. També quedà constància d'açò a la Crònica de Jaume I, c.376:

"E no volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del llibre: mas al vuité dia cobram Alcalà, e Gallinera, e setze castells que al-Azraq ens havia emblats e tolts..."

Uns dies abans, el 26 de maig, davant la imminència de la presa del castell, Jaume I fa donació a Gil Eiximeni del castell d'Alcalà i el de Margarida amb les seues alqueries i fortificacions, però no a perpetuïtat.

L'any 1261 el castell torna a estar en mans del rei, qui el cedeix a diferents personatges per a cobrir els seus deutes.

Entre 1261 i 1263 retenen el castell els fills d'Eximen de Foces fins a cobrar-se el que el rei els deu.

De 1267 a 1271 s'embarga a favor de Pere Ferrando, fill natural de Jaume I.

En 1271 tindrà l'alcaldia Pere Roiç de Corella.

En abril de 1273 s'entrega a Berenguer de Latera, per deutes al rei, i per la mateixa causa, tres mesos després, el 19 de juliol, a Pere Diego Muñoz.

En 1275, s'embarga a favor de Mateu de Montreal, qui té l'alcaidia fins a 1277.

Entre 1278 i 1282, després de la fi de la sublevació i pacificació dels mudèixars, el nou rei Pere III el Gran (I de València) encomana la custòdia del castell a Roderic Jiménez de Luna.

En 1283, el torna a tenir Mateu de Montreal, per un altre deute al rei.

L'any 1286 les rendes del castell són per a Jaume de Manso i el 1287 són, de nou, per a Pere Ferrando.

El 27 d'agost de 1288 el castell d'Alcalà deixa de pertànyer als reis d'Aragó per la donació que efectua Alfons III a un rosellonés, Bernat Guillem, de Vilafranca de Conflent, del castell en recompensa per les pèrdues que havia tingut en la guerra contra França de 1282-1285. Aquesta donació acaba amb la situació de realenc per al districte del castell d'Alcalà que passa a ser un senyoriu feudal

 

BIBLIOGRAFIA SOBRE EL CASTELL

SEGURA MARTÍ, J.Mª -TORRÓ ABAD, J. (1985): "Torres i castells de l'Alcoià-Comtat", Congrés d'Estudis de l'Alcoià-Comtat: Catàleg exposició, Alcoi.

RUBIO, F. (1986): "Castillo d'Alcalà", Arqueología en Alicante 1976-1986, Alacant, pp. 37-40.

RUBIO, F. (1988): "Catálogo de yacimientos y materiales altomedievales y musulmanes", L'Ull de Moro.

 


 

Tornar a l'índex.