EL CASTELL DE GALLINERA O DE BENIRRAMA

 

Foto aèria del Castell de Gallinera. Foto: GVA Direcció General de Patrimoni.

 

El castell de Gallinera o de Benirrama es troba en una de les dues entrades a la Vall i està situat sobre un monticle rocós contigu a la muntanya Almiserà, a 475,6 m sobre el nivell del mar.

El nom que li ha donat la història és el de castell de Gallinera encara que actualment podríem dir que es més conegut amb el nom de castell de Benirrama ja que el poble de Benirrama està situat pràcticament als seus peus.

 

Castell de Gallinera o de Benirrama. Castell de Gallinera o de Benirrama.

 

La funció històrica del castell era la de vigilar i defendre l'entrada a la Vall des de la planura marítima.

Es tracta d'un castell de forma allargada, l'eix major del qual, orientat NE-SW, medeix més de 150 metres per 33 d'amplada màxima.

 

PLANIMETRIA DEL CASTELL DE GALLINERA

Plànol del castell de Gallinera o de Benirrama. Font: GVA-Patrimoni.

 

Té una zona principal en la cota més alta, en la qual està la Torre de l'Homenatge de planta rectangular i un aljub. Aquest baluard està orientat cap al W i té una zona rectangular protegida per noves construccions que l'aïllen i li fan guanyar altura.

La resta de l'espai del castell està format per un gran albacar (pati gran) amb dos aljubs, un en cadascun dels extrems.

Aljub de l'extrem nord.

 

Les construccions defensives estan formades per un cinturó de muralla amb merlets que envolta tot el monticle i que presenta 6 torreons.

 

Muralla de la cara est. Foto: GVA. Patrimoni.

 

Merlets de la muralla de la cara oest.

 

Restes d'una de les  torres del castell. Restes d'una de les  torres del castell. Restes d'una de les  torres del castell.

 

La porta d'accés, coberta per una torre rectangular de mamposteria, construïda sobre zones de rajoles roges, s'obri pel costat est. Aquesta torre i la muralla que parteix d'ella estaven unides per un arc al llenç de muralla de l'esquerre, formant un corredor d'entrada fàcil de defendre.

Porta d'entrada al castell. Llenç de muralla junt a la porta d'entrada.

 

La factura predominant és la maçoneria, amb considerables llenços que estan realitzats amb "opus vitatum" al front de ponent, mentre que la resta està realitzat en "opus incertum".

Existeixen restes de tapiera al costat de la Torre de l'Homenatge, a més d'un llarg llenç de muralla amb remats de panys de parapets.

 

CRONOLOGIA

Segons Josep Torró i Federico Rubio el castell de Gallinera és d'origen musulmà, d'època postcalifal, segons es dedueix de la presència de ceràmiques amb vidriat verd pàl·lid per una cara i groc per l'altra, típica del segle XII.

A més, la troballa que hi féu Salvador Climent, a les seues immediacions, d’una sitja amb ceràmiques de coberta blanca i decoració en verd i manganés, suggereix que ja hi havia una fortificació en el segle XI, probablement quan el fortí de l’Almiserà ja s'havia abandonat. El castell es va utilitzar en l'època de la conquesta cristiana; al-Azraq s’hi va refugiar uns dies en 1258.

També cal tenir en compte el fet de que el castell apareix en la documentació escrita del temps de la conquesta, cosa que fa fixar el seu origen uns anys abans.

Però les característiques estructurals que encara es poden observar són cristianes perquè a causa del terratrèmol de Nadal de 1396, que destruí fins i tot la roca on s'assentava el castell, es reconstruí per a adaptar-lo als nous contorns de la muntanya.

 

HISTÒRIA DEL CASTELL

La primera noticia escrita data de 1245, amb la firma del Tractat del Pouet, entre el rei Jaume I i al-Azraq, pel qual aquest últim cedeix al cristianisme els castells de Pop y Tàrbena, reté per a si mateix els d'Alcalà i Perpuxent, i es compromet a entregar dins de tres anys els de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells.

En 1247 durant la primera sublevació es pren aquest castell per part dels sarraïns. Jaume I deixà constància d'aquest fet en la seua Crònica o llibre dels feits, c. 361:

"E dix així:
-Aladrac vos ha preses alguns castells en terres de València, e no us ho gosàvem dir.
(…)
E dixem:
-Sabets quins castells nos ha preses?
E ell dix:
-Gallaner, e Serra, e Pego.
"

L'1 de juny de 1258, el castell és pres pel rei Jaume I. També quedà constància d'açò a la Crònica de Jaume I, c.376:

"E no volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del llibre: mas al vuité dia cobram Alcalà, e Gallinera, e setze castells que al-Azraq ens havia emblats e tolts..."

A partir de 1261 el rei cedeix el castell a diferents personatges per a cobrir els seus deutes.

Entre 1261 i 1263 retenen el castell els fills d'Eximen de Foces fins a cobrar-se el que els deu el rei.

De 1267 a 1271 s'embarga a favor de Pere Ferrando, fill natural de Jaume I.

En 1271 tindrà l'alcaldia Pere Roiç de Corella.

En Abril de 1273 s'entrega a Berenguer de Latera, per deutes al rei, i per la mateixa causa, tres mesos després, a Pere Diego Muñoz.

En 1275, s'embarga a favor de Mateu de Montreal, qui té l'alcaidia fins a 1277.

A finals de l'any 1275 es disposen diferents mesures de defensa, entre les que figuren l'augment de la guarnició, el seu avituallament, i la provisió d'armes. A l'any següent Armando de Armentera inspecciona el castell en nom del rei per tal de comprovar si està a punt per a la guerra ja que s'havia produït un nou alçament d'al-Azraq.

L'any 1279, ja establerta la pau, el castell està a càrrec de Bernardo de Peñaflor.

Entre 1278 i 1282, després de la fi de la sublevació i pacificació dels mudèixars, el nou rei Pere III el Gran (I de València) encomana la custòdia del castell a Roderic Jiménez de Luna.

En 1283, el torna a tenir Mateu de Montreal, per un altre deute al rei.

L'any 1286 les rendes del castell són per a Jaume de Manso i el 1287 són, de nou, per a Pere Ferrando.

De 1289 a 1291 Bernat Guillem era l'alcaid del castell.

El 22 de juny de 1322 Jaume II fa donació del castell al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça. Aquesta donació acaba amb la situació de realenc per al districte de Gallinera que passa a ser un senyoriu feudal

Durant la guerra dels dos Peres és ocupat pels castellans, i a 1356 és recuperat per al regne de València per Juan Mercer.

En 1396 un terratrèmol destrueix gran part del castell i de la roca sobre la qual s'assenta però és reconstruït adaptant-lo als nous contorns de la muntanya. Existeix un text d'aquesta època que narra el succés:

CRÒNIQUES BARCELONINES DE LA CASA DALMASES

<<En el año del señor de 1396, el dia 18 de Diciembre, entre la hora tercia y mediodia hubo por tres veces un terremoto en el castillo de Játiva, del reino de Valencia, así como en muchos otros lugares de dicho reino... Y el dia 25 del mismo mes y año, en la fiesta de la Natividad, cerca de medianoche, hubo otro terremoto muy fuerte ...se hundió el castillo de Gaulinera con una parte de la roca, esto es, de las tres partes de la roca cayeron las dos>

En 1417 Alfons V el dóna a l'infant Joan d'Aragó.

Guillem de Vich el va comprar l'any 1425.

Després de la mort de Guillem de Vich, el 1459, Gallinera va passar a mans de Lois de Vich.

L'any 1487, Miquel Hieroni de Vich (fill de Lois de Vich) va vendre La Vall de Gallinera (amb el castell) a Pere Lluís de Borja per 199.000 sous.

En juliol de 1497 morí Joan de Borja, II duc de Gandia, qui també era senyor de la Vall de Gallinera; per la qual cosa i a efectes de la presa de possessió de dita vall, la duquessa viuda, María Enríquez, tutora i administradora del seu fill Joan, hereu universal del difunt duc, nomenà com a procuradors seus al prevere Sancho de Medina i al cavaller Jaume de Petrusa, els quals el dos d'agost prengueren possessió de la Vall i al dia següent feren el mateix al castell de Gallinera redactant un inventari de tots els bens que hi havia en el castell.

El terratrèmol de 1644 l'acabà de destruir, encara que aleshores el castell ja feia anys que estava deshabitat.

De totes aquestes dades es desprèn que el castell de Gallinera tingué tres èpoques de gran importància i d'ús de les seues instal·lacions: una primera durant la seua construcció, la segona durant el segle XIII i les lluites entre el rei Jaume I i al-Azraq, i una tercera al segle XIV durant la guerra entre Castella i Aragó.

 

BIBLIOGRAFIA SOBRE EL CASTELL

AZUAR RUIZ, R. (1989): Dénia islámica. Arqueología y poblamiento, Alacant.

GINER, C. 81979): "Topografía histórica de los valles de Pego".

RUBIO, FEDERICO. (1986): "Castillo de Gallinera", Arqueología en Alicante 1976-1986. Instituto de Estudios Alicantinos <<Juan Gil Albert>> Diputación Provincial de Alicante 1986. pp. 41-42.

RUBIO, F. (1988): "Catálogo de yacimientos de materiales altomedievales y musulmanes", L'Ull del Moro, Alcoi.

 


 

Tornar a l'índex.