ARQUITECTURA POPULAR

 

L'arquitectura rural és una arquitectura natural i eminentment pràctica que tendeix a la uniformitat de formes i espais. Aquesta arquitectura sorgeix i es desenvolupa en una societat rural i per això té les seues característiques personals.

L'arquitectura popular es defineix com "l'art i la tècnica de projectar, construir i transformar l'entorn vital del grup social entés com a poble"

Podem distingir una sèrie de característiques que la defineixen, segon Violeta Montoliu Soler:

-És una arquitectura que sorgeix com a resposta immediata a les necessitats i possibilitats dels seus usuaris i de la zona geogràfica que els envolta.

-Està lligada a la tradició de la zona tant en quant a tècniques constructives com a la manera de distribuir els espais.

-El factor econòmic exerceix un efecte molt important donant lloc a solucions constructives elementals i poc costoses, així com materials de caràcter pobre.

-El que li dóna valor a l'arquitectura popular es l'estima i l'esforç dels constructors al realitzar-la i el caràcter natural dels materials.

-L'arquitecte popular persegueix la seua realització per a ser utilitzada per ell i pels seus descendents, donant lloc a una arquitectura de mòdul unifamiliar.

-És el reflex de la vida rural, lluny del confort burgués i cobrint solament les necessitats vitals.

 

Des de fa uns 25 anys aproximadament és quan s'estan realitzant canvis que transformen la funcionalitat, el medi i el fi de l'arquitectura classificada com popular.

 

LA VIVENDA RURAL

Els trets més característics que es poden trobar en el que anomenarem "casa típica" són: dos o tres pisos d'altura, distribució en quatre o cinc trams de profunditat i amplada entre sis i vuit metres de façana.

-Planta baixa: els tres trams primers configuren la casa com a vivenda. En ells trobem l'entrada, un dormitori a un costat, la llar al segon tram, i l'accés, l'escala a la planta superior el celler i el rebost al tercer tram. Els dos últims trams estan dedicats al pati, al corral, la quadra, la porquera. És característica la presència d'un forn que pot trobar-se tant al tercer tram com al cinqué.

-Primera planta: s'hi troben un o dos dormitoris al primer tram a l'igual que al tercer tram donant vista al pati-corral, el segon tram el constitueix una cambra-accés als dormitoris que recauen a la façana.

-La planta superior està ocupada per una gran cambra "el porxi" en tota la seua superfície. Allí s'obrin finestres per a la seua ventilació i per a poder pujar i emmagatzemar els productes conreats al camp mitjançant una corriola.

 

Planta de tres cases de la Vall. Plànol: CORTELL CAMPS, FRANCISCO MIGUEL: Inventario de Arquitectura Popular. Vall de Gallinera y Vall de Alcalà. Treball fi de carrera. 1992.

 

 

DETALLS CONSTRUCTIUS D'INTERÉS

Passejant pels pobles, si mires amb atenció, descobriràs nombrosos detalls constructius presents a algunes cases.

 

VOLADES

Són l'element en que el constructor mostrava més la seua llibertat constructiva i artística. Hi ha bonics exemples a algunes cases de la Vall.

Volada de "casa Fabian", Benialí. Hui desapareguda. Volada de Benirrama.
Volada del carrer de Baix. Benialí. Volada del carrer de Baix. Benialí.
 
REIXES
Benialí.  
 
PICAPORTS
Picaport de Benissivà. Picaport de Benirrama.
Picaport de Benialí. Picaport de Benirrama.
 
RELLOTGES DE SOL
Benialí. Carrer de Baix. Benirrama.
Benialí. Carrer d'En Mig. Benissivà. Església Parroquial.
 
CAPELLES
Benialí. Carrer de Baix.  

 

 

ARCS D'ENTRADA A LA CASA

Carroja. Carroja.

 


Apartat elaborat a partir de les següents publicacions:

-CORTELL CAMPS, FRANCISCO MIGUEL: Inventario de Arquitectura Popular. Vall de Gallinera y Vall de Alcalà. Treball fi de carrera. 1992.

-DE VILLOTA ROCHA, ISIDRO: Estudio sobre la arquitectura popular en la zona altaseptentrional de Alicante y su relación con el entorno: la Vall de Gallinera. Tesis doctoral. Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid.


 

Tornar a l'índex.